La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca

per Carla Montagud Navalón i Martín Sáez Celda

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i XIII) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes propagant-se fins a la península Itàlica i a Galícia. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada per trobadors i joglars en realització trobadoresca. Aquest gènere s'anomena així per mor dels poetes, els trobadors, que componien aquestes poesies. Les atestacions més antigues que es tenen dels trobadors daten del 1138. Els trobadors pertanyien en general al grup social de la noblesa o tenien una condició social més elevada. No necessiten utilitzar les seves facultats artístiques per recitar les poesies o tenir-les com a mitjà de vida, i ho feien dintre de la seva regió.

En canvi, els joglars portaven una vida ambulant i el seu treball (interpretar les poesies trobadoresques) el feien fora de la seva regió o al carrer, o anaven a una altra regió. Això era bo, ja que així facilitaven la comunicació entre una regió i una altra i la transmissió de les notícies.

El tema normalment és la història d'un cavaller enamorat d'una dona casada. Els marits també es deien "gilós" tot i que el tema també podia ser fúnebre. Els poemes d'amor eren anomenats "amor cortès" perquè el consideraven un amor impossible. S'escrivien en occità. Era una poesia entesa per tothom perquè era la llengua que es parlava al carrer. La millor època van ser els segles XI, XII, XIII. Per recitar aquestes poesies el joglar utilitzava senyals, que era la forma que la dama i l'enamorat s'entenien, i així el marit o qualsevol altra persona no s'adonava de tot allò que tractava la poesia.

La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d'unes 2.500 poesies escrites durant els segles XII i XIII. Una part important dels poetes provenia del territori occità (Gascunya, Llenguadoc, Provença, Alvèrnia i Llemosí) tot i que també existiren famosos trobadors occitans o italians. La poesia trobadoresca a la qual accedim mitjançant la lectura, no fou concebuda per ser llegida sinó per ser escoltada. Durant el segle XIII es van escriure els primers tractats poètics en occità, com ara las Leys d'Amors perquè els trobadors formessin les seves normes i regles de tipus gramatical i versificatori.

Hi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la història de la literatura catalana malgrat que són poetes que escriuen en una llengua que no era la pròpia de Catalunya: La poètica dels trobadors, que sorgeix al sud de França a finals del segle XI, afecta també Catalunya i el nord d'Itàlia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a més, en què les diferències entre el provençal, la llengua de la poesia trobadoresca, i el català eren relativament poc importants. Ja en la plenitud de la seva producció literària -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir el provençal, si es vol cada vegada més catalanitzat, en la seva obra poètica i el català en la prosa. Aquesta situació perviu fins Ausiàs March -primera meitat del segle XV-. Per últim, la tradició literària dels trobadors encara té vigència en part de la poesia del segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i és, sense dubte, una de les bases més importants de la lírica catalana.

L'amor cortès:

Es una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un triangle amorós entre amant – dama – marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen. Això es trasllada en l'amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama que seria la domina o midons. Trobador i midons mantenen llur amor adúlter en secret, aquest és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu, empra el pseudònim (senhal), sota el qual s'amaga la identitat de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. L'amant pot passar de ser un fenhador, és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l'amant, el druit. A partir d'ací, apareix tota una temàtica que ve acompanyada per tot un vocabulari específic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca.

Tal amor passava per diverses etapes:

Atracció de la dama, normalment mitjançant els ulls / vista.

Culte de la dama de lluny (amor de lonh).

Declaració de la devoció apassionada.

Rebuig per part de la virtuosa dama.

Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.

Laments d'atansar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions físiques de dolor d'amor).

Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama.

Consumació de l'amor secret.

Un munt d'aventures i subterfugis per evitar-ne la detecció.

GENERES:

La poesia trobadoresca era sobretot de temàtica amorosa, però també podia centrar-se en aspectes polítics, morals, literaris, etc. A continuació, hi ha una classificació no exhaustiva de la seva literatura dividida en tres apartats: els gèneres condicionats per la versificació, en què es tenen en compte els aspectes mètrics i no la temàtica, que solia ser amorosa; els gèneres condicionats pel contingut, que és l'apartat més variat i extens; i els debats entre trobadors, és a dir, aquelles composicions en què dos o més trobadors s'enfronten a través d'un diàleg amb una temàtica variada.

LA CANÇÓ

A través d'aquestes composicions, els trobadors expressaven els seus sentiments amorosos cap a una dama generalment noble.

Les diferents estrofes de la cançó s'anomenen cobles, i a la fi del text trobem una estrofa breu de quatre versos o tornada, on hi ha el senhal. La rima és consonant i la mètrica, regular (decasíl·labs, octosíl·labs o heptasíl·labs).

LA BALADA

Composició per a cor i solista apta per ser ballada.

L'ALBA

Composició que descriu els sentiments dels amants quan s'han de separar al matí, després d'haver passat la nit junts.

LA PASTOREL·LA

Explica la trobada al camp entre un cavaller enamorat i una pastora objecte del seu amor.

EL SIRVENTÈS

Eren composicions utilitzades per expressar sentiments de rebuig, odi i rancúnia a l'enemic del trobador.

Normalment, es tracten temes polítics i guerrers.

EL PLANY

Poesia destinada a llorar un gran personatge mort, generalment el gran senyor que protegia el trobador.

TENÇO

Es tracta d'un debat entre dos trobadors. Cadascú defensa allò, que en qualsevol aspecte, creu més just o està més d'acord amb les seves preferències. La temàtica és variada: pot ser amorosa o sobre la manera de fer poesia, etc.

ALFONS I EL CAST

Trobador, poeta, compositor i polític Vescomte de Carlat

tingué fama d'acollir generosament els trobadors a la seva cort i de fomentar el seu art, fins i tot escrivint ell mateix algunes composicions. S'han conservat dues peces que se li atribueixen: una cançó i un partiment amb Giraut de Bornelh. Y ya estaría

TROBADORS:

GUILLEM DE BERGUEDÀ

és el trobador català del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions. Va fer cançons i sirventesos, com Ramón folc de Cardona

GUILLEM DE CERVERA

Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran. Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents. De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral. cançons populars com la "Viadeyra"

GUILLEM DE CABESTANY

fou un trobador especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama.D'aquest trobador es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura trobadoresca: Lo dous cossire (La dolça tristesa). Aquesta cançó pot ser trobada, juntament amb la seua traducció al català, en l'article dedicat a la cançó trobadoresca. Altres dues cançons són d'atribució dubtosa.

ESTIL:

Trobar lleu: Poesia senzilla i entenedora on el trobador ens mostra la cançó com una necessitat biològica, una inspiració passional, i diu que només si estàs enamorat pots compondre i cantar.

Trobar clus: Poesia hermètica, difícil d’entendre perquè predominen les idees sobre aspectes concrets de la societat feudal, expressades amb un lèxic ple de metàfores, perífrasis, antítesis, al·legories o enigmes.

Trobar ric, prim, car o sotil : Poesia culta en la forma : plena d'artificis verbals i mètrics i de moltes imatges plàstiques. Tot això li transfereix una gran musicalitat.

TIPUS:

Poesia culta: poesía artificiosa, textos molt elaborats

Poesia lirica: expresio dels sentiments de l’autor, pel que fa a l’amor, a la mort y a la religió

Poesia en llengua occitana: llengua literaria común acceptada tambe pels trobadors catalans i pels trobadors del nord d’Italia