Les quatre grans cròniques
per Diego Pulla i Ana Marquina
Les quatre grans Cròniques van se escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seua finalitat era deixar constància i tenir valor didàctic
CRÒNICA DE JAUME I
Va ser la primera Crònica, dictada per el mateix Jaume I i redactada per escrivans.
Característiques principals:
Els trets humans
- El sentiment religiós
- L'amor del rei als seus regnes
- Participació directa en allò narrat
- Esperit militar i heroic
- Llenguatge popular i improvisat
Té 289 capítols.
CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT
És la crònica històrica escrita per Bernat Desclot, que narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al de Pere el Gran.
La crònica està articulada en 168 unitats narratives, en l'edició de Coll i Alentorn, i apareix dividida en tres sectors ben destacats:
- Del capítol 1 al capítol 10. Desclot recorda en una sèrie cronològica desordenada grans esdeveniments a la Corona d'Aragó abans de Jaume I (la llegenda de Guillem Ramon I de Montcada, la de l'engendrament de Jaume I, la narració de la batalla d'Úbeda i la llegenda del bon comte de Barcelona i emperadriu d'Alemanya).
- Del capítol 11 al capítol 73. Es tracta la vida de Jaume I.
- Del capítol 74 al capítol 168. Es narren els fets que tingueren lloc entre 1276 i 1285, els anys en què puja a la corona Pere el Gran. Al final, es parla del setge de Girona i l'espera dels reforços que han de venir de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba amb la victòria damunt dels francesos i significa la victòria de la lleialtat. Pere el Gran mor de malaltia el 1285 a Vilafranca del Penedès.
La característica principal és la cerca de l'objectivitat i la riquesa d'informació que te .
CRÒNICA DE RAM0N MUNTANER
Fou escrita a Xirivella. És la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor fins a la coronació d'Alfons el Benigne
L'obra fou escrita per ser llegida en veu alta. Sempre que s'adreça als seus "oients, establir una comunicació directa amb els seus "oïdors". Per això, utilitza procediments joglarescos
L'objectiu fonamental de l'obra és el de glorificar els reis de la Casa d'Aragó, El monarquisme del nostre cronista està estretament relacionat amb el providencialisme i amb el nacionalisme.
És impossible trobar en tota l'Europa medieval res que s'assembli a la maduresa "nacional" de la Crònica.
Amb aquesta obra, Ramón Muntaner també va esdevenir el primer autor en llengua catalana a plasmar les aspiracions de gran part de l'elit catalana per a una reunificació
CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques del segles XIII i XIV. Es diferencia en moltes coses de les seUes predecessores.
Fou escrita per ordre del rei Pere el Cerimoniós. Abasta tot el seu regnat i el del seu pare, Alfons el Benigne. La motivació principal que va moure el rei Pere a escriure la crònica fou el desig de justificar la seua política.
La crònica s'ha conservat en dues redaccions: La primera redacció fou acabada cap a finals de 1382 o principis de 1383;
- La segona redacció ha estat datada cap a 1385 (hi ha canvis d'ordre menor).
El primer capítol tracta d'uns quants episodis selectes de la vida d'Alfons el Benigne, el pare del Cerimoniós.
El segon capítol comença amb l'accés de Pere al tron, i descriu les primeres dissensions amb els seus oncles.
El tercer capítol, de molt el més llarg de la Crònica, tracta d'un sol tema: com Pere va confiscar el Regne de Mallorca.
El capítol quart tracta de les Unions formades a Aragó i a València contra Pere El capítol cinquè comença amb les negociacions que ja s'havien esmentat al capítol anterior i amb la decisió El capítol sisè, dedicat als fets de la Guerra dels dos Peres que l'enfrontà amb el rei de Pere I de Castella.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada