Tirant Lo Blanc
El tirant lo blanc:
Tirant lo Blanc
va ser i és una de les obres més importants de la literatura universal dedicat
a l’infant Fernando de Portugal. Va ser un èxit a València i actualment ha
sigut traduït a diverses llengües. Es diu que el reconeixement d’aquesta obra
ha sigut gracies a Cervantes que menciona al tirant entre els llibres que posseïa
don Quixot en la seua llibreria, ja que la primera edició havia sigut un fracàs
a Castella.
També ha sigut
adaptat tant al còmic com per a la gran pantalla per a així expandir ho per tot
el món.
L’autor:
Joanot Martorell va ser l’autor del Tirant, però no estem segurs de que siga l’autor total de l’obra perquè se sospita de que el cavaller Marti Joan de Galba haja sigut el que la va acabar. Martorell va tindre una vida de cavaller en la que va estar viatjant per tota Europa. En els seus viatges va tindre diverses confrontacions amb altres cavallers, per això es diu que el Tirant conté certs trets autobiogràfics
Tema:
Els temes tractats són: social, perquè hi apareixen representants de diversos estrats socials (des de les classes nobles –l’Emperadriu i la princesa- fins a les més humils –les donzelles-, tot passant per l’estament cavalleresc); eròtics, per la importància que hi prenen l’amor i el sexe, per exemple quan espia a Carmesina al bany; el psicològic, per la profunditat que dóna a l'anàlisi dels personatges.
En contraposició amb els llibres de cavalleries, ací l'amor és sensual en compte de platònic, i en compte de les inversemblants proeses i sorprenents formes de vida d'altres cavallers.
L'autor es recrea, no sense un cert sarcasme, en els detalls quotidians, i en aspectes més prosaics, sovint amb maledicència.
L’estructura:
Els primers 97 capítols tracten de la introducció de Tirant en el món de la cavalleria i tenen lloc a Anglaterra, al final d'aquests capítols Tirant és finalment anomenat cavaller. Del 98 al 114 Tirant viatja per la Mediterrània i arriba a Sicília i a Rodes Tirant és nomenat almirall en les batalles navals. S’esdevé la primera història sentimental. Va derrotar als genovesos i el sultà del Caire.
Del 115 al 297 Tirant arriba a l’imperi de Bizantí on coneix a la seua futura estimada, la princesa Carmesina la qual coneix quan assistia al vetla del germà de Carmesina on ocorre una escena eròtica. La història d’amor entre aquests personatges ocupa la major part de l’obra. En aquesta part intervé
la donzella de Carmesina, Plaerdemavida, que ajuda Tirant a conquerir a la seua
estimada. En aquests capítols també lluita contra els sarraïns. Des del 298 al 407 Tirant va fugir cap a África, on naufraga i aprofita per a convertir al cristianisme als sarraïns que hi troba. Des de 408 al 487 es narra la tornada de Tirant a Bizantí. Tirant ha derrotat als turcs i es proclamat cèsar. Aconsegueix la gloria, la mà de Carmesina, la seua amada, i mor de la forma més
poc heroica possible, després de haver derrotat a centenars de persones lluitant; és una malaltia la que acaba amb la vida del nostre cavaller.
Estil:
Dos estils s’entrecreuen en la prosa del Tirant. Per una banda, el to solemne, oratori, subjecte als cànons de la prosa renaixentista. Ací Martorell ens apareix com a seguidor d’una moda literària, i els parlaments, lamentacions, preguntes, respostes, reprensions, conhorts que trobem a tot el llarg de
la novel·la són sovint forçats i eixuts.
Allà on el Tirant lo Blanc esdevé inoblidable i manté uns valors que rep agradosament el lector modern, però, és quan Joanot Martorell, bandejada tota retòrica, fa parlar els seus personatges en un diàleg breu, tallant i familiar. La prosa adquireix aleshores un deliciós to col·loquial, ple de matisos i de gràcia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada