Ausiàs March

BIOGRAFIA:

Ausiàs March va nàixer a València al voltant del 1400. Pertanyia a una família noble caracteritzada per una certa tradició literària, ja que el seu pare va ser un poeta molt valorat entre els seus contemporanis i el seu oncle, Jaume March, va organitzar els Jocs Florals del 1393. Rebé una sòlida formació cultural, unida a una educació per formar-lo com a cavaller.

Per a Pere March, que tenia quasi 60 anys, aquest fill tardà es degué convertir en el seu preferit, ja que poc abans de morir instituí Ausiàs com a hereu universal dels seus béns, quan només tenia tretze anys, esdevenint el cap de la branca valenciana.

A la seua joventut va representar el seu estament a les Corts i va participar en diferents expedicions d’Alfons el Magnànim per la Mediterrània en les quals va coincidir amb poetes com Jordi de Sant Jordi o Andreu Febrer, el que va influir en la seua obra literària ja que hi ha molts motius mariners.

Des del 1425 es dedicà a gestionar les seues possessions feudals a la Safor i exercí durant tres anys de falconer reial.

Es va casar amb Isabel Martorell l’any 1437, germana de Joanot Martorell, però als pocs mesos va morir. Posteriorment es va casar amb Joana Escorna, amb la que es traslladà a viure de Gandia a València, morint l’any 1459.

OBRA. 

Fou un poeta molt llegit i és el més important valencià de tots els temps, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, per la quantitat dels manuscrits que ens han arribat (li atribueixen 128 poemes, dividits en 4 granscants: amor, mort, morals i Cant espiritual), així com les nombroses traduccions que se li han fet, i perquèla seva obra es distancia de tota l'anterior i esdevé una poesia molt personal i sincera.

És moderna perquè:

Se separa de la poètica trobadoresca pel que fa a la temàtica. Inclou un nou tractament de la dona, diferent de la idealització amb què fou tractada pels trobadors. A més, la dona es mostra com un ésser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.

Abunden les reflexions de tots els aspectes sobre la condició humana

La mort de la seua esposa Joana Escorna és el tema principal a moltes de les seus cançons.

Finalment, la seua poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat: és escrita des d'un jo concret i des de les pròpies experiències i circumstàncies

TEMÀTICA:

AMOR:

Ell té com a concepte d'amor un sentiment contradictori, ja que és una barreja entre amor honest o espiritual, un reflex dels sentiments, i amor sexual o carnal. Converteix la dona estimada en un ésser suprem; tot el que és l'amor és la dona i ens ho transmet valorant les seves virtuts i defectes com a dona real que és.

MORT:

Guarda relació religiosa. Té dubtes sobre la fe i espera que el seu mal comportament cristià no es veja reflectit amb la privació de misericòrdia divina.

JO POÈTIC:

És el tema principal dels seus poemes. Expressa sentiments individuals amb una visió molt actual. Mostra un món conflictiu, on hem de donar resposta personal i conscient.

ESTIL:

Culte perquè: hereta dels trobadors "l'expressió formal" de l'amor i 'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal.

Col·loquial perquè: hi ha una presència constant d'objectes quotidians, paisatges del món medieval on se situa l'acció, personatges del món feudal, increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximació entre l'autor i el lector.

Des del punt de vista formal utilitza estrofes de huit versos decasíl·labs amb cesura. La rima és majorment consonant, encara que hi ha alguns versos sense rima anomenats estrams.